Back ترينيداد Arabic Trinidad Azerbaijani Трынідад Byelorussian Трынідад BE-X-OLD Тринидад (остров) Bulgarian ত্রিনিদাদ Bengali/Bangla Enez Trinidad Breton Trinidad (pulo sa Trinidad ug Tobago) CEB Trinidad Czech Trinidad Welsh

Illa de Trinitat

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla de Trinitat
Trinidad (en) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
EpònimSantíssima Trinitat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 10° 27′ 38″ N, 61° 14′ 55″ O / 10.460555555556°N,61.248611111111°O / 10.460555555556; -61.248611111111
EstatTrinitat i Tobago Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.267.145 Modifica el valor a Wikidata (265,76 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície4.768 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura97 (amplada) × 140 (longitud) km
Banyat permar Carib Modifica el valor a Wikidata
Altitud940 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altcerro del Aripo (940 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Trinitat (segons l'IEC, Trinidad,[1] en anglès Trinidad) és una illa del mar Carib, la més gran de les que formen l'estat de Trinitat i Tobago i de les Petites Antilles. Té una extensió de 5.009 km² i una població d'1.030.000 habitants (2000). Està situada aproximadament a una desena de quilòmetres de distància de la costa oriental de Veneçuela de la que està separada pel canal de Colom. La ciutat més gran de l'illa i capital del país és Port of Spain, situada al nord-oest. La segona ciutat més important, San Fernando, està situada al sud-oest. Ambdues ciutats es troben a la costa del golf de Paria. Una altra ciutat important és Arima al centre de l'illa.

L'illa era habitada pels caribs i els arawak abans de l'arribada de Cristòfor Colom en el seu tercer viatge,[2] i fou colonitzada pels espanyols al segle xvi, fundant el Puerto de los Hispanioles[3] (més tard anomenada Puerto de España[4]) a l'antic emplaçament de la vila ameríndia de Cumucarapo o Conquerabia.

El 1594 l'illa fou capturada als espanyols per Walter Raleigh, que la va usar de base per a la seva expedició a la recerca d'El Dorado al riu Caroní.[5] Després de la conquesta de l'illa per Anglaterra durant la Guerra angloespanyola el 1797 quedà en mans angleses.[6] En un intent d'unir les seves colònies del Carib, Gran Bretanya va establir la Federació de les Índies Occidentals el 1958. La federació es va esfondrar arran de la pèrdua dels seus dos membres més grans, Jamaica i l'Illa de Trinitat, que van aconseguir la independència el 1962; Trinitat va formar una unió amb Tobago per convertir-se en l'estat de Trinitat i Tobago.[7]

  1. ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 25 abril 2024].
  2. ↑ Irving, Washington. The life and voyages of Christopher Columbus: to which are added those of his companions (en anglès). vol.4. Putman, 1868, p. 119. 
  3. ↑ Anthony, Michael. Towns and Villages of Trinidad and Tobago (en anglès). Circle Press, 1988, p. 221. 
  4. ↑ Capel Sáez, Horacio. Los Ingenieros Militares en España, Siglo XVIII: Repertorio Biográfico e Inventario de Su Labor Científica y Espacial (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 1983, p. 382. ISBN 8475281176. 
  5. ↑ Sellin, Paul R. Treasure, Treason and the Tower: El Dorado and the Murder of Sir Walter Raleigh (en anglès). Ashgate Publishing, 2011, p. 19. ISBN 9781409420255. 
  6. ↑ Martínez Ruiz, Enrique. La España Moderna (en castellà). Ediciones AKAL, 1992, p. 572. ISBN 8470902776. 
  7. ↑ Knight, Franklin W.; Palmer, Colin A. The Modern Caribbean (en anglès). University of North Carolina Press, 1989, p. 14-15. ISBN 978-0807818251. 

Developed by StudentB